Bailad, bailad, malditos (Carlos Aires)

Les pantalles estan dretes, com telèfons gegants, i en cadascuna hi ballen desconeguts en algun lloc del món. Carlos Aires va passar cinc anys recopilant aquests vídeos sense saber per a què els faria servir. Són també l’única font de llum: va apagar la il·luminació pròpia de la sala.

La Nave 0 era la cambra frigorífica de l’escorxador i es va incendiar; les marques de fum encara hi són. Aires la va apuntalar amb més de 160 puntals, de manera que es travessa un bosc de suports. Els convidats de la nit inaugural que no venien del món de l’art van donar per fet que els puntals aguantaven l’edifici: una suposició raonable en una ciutat que sempre està en obres. El bucle dura uns 45 minuts i no es repeteix: primer, els vídeos de dansa; després, una secció «nocturna» filmada a les fosques en un hospital de tuberculosi en ruïnes, de 1932, amb enregistraments reals de notícies, Gaza, Ucraïna i incendis.

Aires va dir a ABC que el so és «difícil d’escoltar»; els visitants més joves ballen igualment. L’entrada és gratuïta, segons l’aforament: de dimarts a dijous, de 17 a 21 h; de divendres a diumenge, de 12 a 21 h.