
Fundación María Cristina Masaveu PetersonChamberí
A la Sala 9, obres de Millares, Rivera i Solano sobre l’ús que els artistes espanyols van fer de la tela i de materials poc convencionals.
Entres a la Sala 9 i el primer que sembla una pintura és un sac d’arpillera, tallat, cosit i arrugat. Manolo Millares va començar a treballar amb sacs el 1954, quan va deixar enrere els pictogrames canaris que havia pintat fins aleshores. Cuadro 185 (1962) prové de la col·lecció Masaveu.
Al seu costat pengen dues altres maneres de sortir del llenç. Manuel Rivera el va abandonar cap al 1956 per treballar amb malla metàl·lica, una part comprada i una altra feta a mà, estirada en estructures geomètriques que projecten ombres. Susana Solano va plegar una planxa de plom i hi va pintar ratlles; així, Doblec n.º 10 es llegeix alhora com una escultura i com un drap de cuina: l’únic drap de cuina de Madrid que no pots escórrer. Millares i Rivera van exposar tots dos al MoMA als anys seixanta.
És una sola sala, un breu afegit a l’exposició sobre tèxtils de la fundació, just al costat. L’entrada és gratuïta amb passi horari, de dimarts a diumenge.
Cuadro 185, de Manolo Millares
Fixa’t en l’arpillera tallada, cosida i arrugada en formes sense contorn definit, l’obra de 1962 procedent de la col·lecció Masaveu que representa el pas de l’artista a treballar amb sacs.
Doblec n.º 10, de Susana Solano
Una planxa de plom plegada i pintada amb ratlles, treballada de manera que pot passar tant per un drap de cuina com per una escultura abstracta.