Betye Saar: A la deriva cap al crepuscle (Betye Saar: Drifting Toward Twilight)

Betye Saar va comprar en una venda en línia a Florida una canoa de fusta dels anys quaranta, que va passar anys al garatge de casa seva, a Laurel Canyon. Aquí descansa sobre branques de roure viu tallades després d’una tempesta, a més d’escorça i fulles de palmera procedents dels terrenys de The Huntington. Els passatgers són tres cadires de mida infantil, cadascuna amb una gàbia d’ocells feta de banyes.

Entres en una galeria llarga i estreta, al fons de les Virginia Steele Scott Galleries, triada perquè la seva forma recorda la de la canoa. Quatre tons de blau es fonen a les parets, juntament amb les fases de la Lluna en plata i un poema de Saar. La llum va canviant del dia al crepuscle, després a la nit i, finalment, a l’alba. Jasmine Weber, de Hyperallergic, la va trobar «tan relaxant com desconcertant». Saar va rebutjar les branques més boniques que li van oferir els jardiners: «Són massa boniques. No vull que competeixin amb l’art.»

És una sola sala amb una sola obra, a més d’un breu documental filmat al seu estudi. L’entrada està inclosa en l’entrada general.