iTate Modern · Bankside
Una retrospectiva immersiva de set dècades d'obres cinètiques i interactives, amb esculptures de llum i pintures geomètriques que converteixen els espectadors en participants.
Una pintura de 1959, segons les paraules de l’Observer, sembla d’entrada «ni més ni menys que una estovalla de quadres», però després comença a centellejar. Més endavant, passes per darrere d’una pantalla vermella de Perspex amb làmines reflectores i veus com la teva silueta es fragmenta.
Le Parc, que va morir al maig als 97 anys, pocs dies abans de la inauguració, hi presenta més de 60 obres de set dècades al Level 4 del Blavatnik Building. El recorregut va de les pintures òptiques en blanc i negre a les sales de llum en moviment, passa per una sala de jocs amb obres que s’activen amb botons i acaba amb el color. Després d’anys de cartells que deien «si us plau, no toqueu», aquesta exposició de la Tate vol que premeu els botons.
The Guardian la va trobar «divertidíssima i esbojarrada»; Alastair Sooke, del Telegraph, la va descriure com «menys parc d’atraccions i més laboratori d’idees». El però és l’última sala, que l’Observer va trobar «hortera», com «les portades dels àlbums de rock progressiu dels anys setanta». Les entrades costen £15 (£13 amb descompte; £5 amb Tate Collective per a joves de 16 a 25 anys). Els divendres i dissabtes obre fins a les 21.00.
Continual Light Cylinder (1962)
Prismes, miralls, rotadors i bombetes projecten al voltant d’un cercle enorme el que l’Observer va descriure com «una aurora que canvia contínuament».
Vibrating Light, Tulles
Persianes giratòries, cortines de tul i miralls de cos sencer creen franges de llum que fan sentir com si fossis dins d’una gàbia sacsejada amunt i avall.
Screen with Reflective Blades
Passa per darrere d’aquesta pantalla vermella de Perspex i la teva silueta es divideix en una filera de fragments.
La sala de jocs
Prem un botó i Ribbons in the Wind desenrotlla el paper de manera erràtica, mentre Transformable Face es reconfigura amb imants.
Blue Sphere
Fa onejar línies de llum per les parets i damunt teu, tot i que Studio International va considerar que la sala quadrada era massa estreta per poder-hi passejar.
Busques una contemplació tranquil·la: moltes obres són jocs que s’activen amb botons i els visitants s’hi apleguen al voltant.
L’Observer la va qualificar d’«art per a tota la família», i els infants poden prémer els botons que posen en marxa les obres de la sala de jocs. La Tate també organitza una visita guiada de l’exposició per a famílies.