iTate Modern · Bankside
Pel·lícules recentment remasteritzades, pintures primerenques i escultures tardanes de l'artista cubanoamericana, incloent-hi la seva sèrie Silueta, moltes d'elles inèdites al Regne Unit.
Mendieta dibuixava figures humanes amb pólvora a terra o als troncs dels arbres i les calava foc. El que en queda és «l’ombra socarrimada d’una persona», en paraules de The Guardian, i aquí una filera d’aquestes ombres sorgeix de troncs d’arbre reals.
Aquesta és la primera gran exposició al Regne Unit dedicada a l’artista cubanoamericana en més de deu anys. Es pot visitar al nivell 2 de l’edifici Blavatnik i inclou pel·lícules recentment remasteritzades, fotografies de la sèrie Silueta —el contorn del seu cos marcat al fang, la sorra, l’herba i les flors—, pintures primerenques, esbossos sobre fulles i fotografies de les figures de deesses que va esculpir en pedra calcària cubana el 1981. La seva mort, el 1985, en queda fora.
The Guardian, The Independent i The Standard li han donat cinc estrelles, i Jonathan Jones l’ha qualificada d’«irresistible». La nota discordant és la de The Arts Desk: la seva crítica diu que l’obra tardana que representa la dona com a terra li va fer venir «basques». La sang hi és present com a material al llarg de tota l’exposició; convé tenir-ho en compte abans d’anar-hi. Els divendres i dissabtes obre fins a les 21.00.
Figures de pólvora cremades sobre troncs d’arbre, pel·lícules remasteritzades i fotografies de les Silueta, amb el contorn de l’artista marcat a la terra i el fang. The Guardian, Independent i Standard li van donar cinc estrelles. La sang hi apareix recurrentment: convé saber-ho abans d’anar-hi.
Sweating Blood (1973)
Un vídeo que mostra de prop el seu rostre mentre se li formen gotes de sang al front i li baixen cap als ulls tancats.
Body Tracks (1974)
Baixa lliscant per una paret blanca amb els braços premuts contra la superfície i hi deixa dues marques vermelles com la sang.
L’escena del crim fictícia
Va abocar sang d’animal sobre una vorera i va fotografiar d’amagat els vianants que intentaven esbrinar què havia passat.
La barba
En una sèrie fotogràfica primerenca, s’enganxa a la barbeta i al llavi retalls de la barba d’un amic i es fa passar per un home.
La pel·lícula de les plomes
S’aboca al damunt un cubell de sang de vaca, s’estira entre plomes blanques de gallina i s’aixeca «mig persona, mig ocell», en paraules de The Independent.
Prefereixes evitar la sang: apareix repetidament al llarg de l’exposició, també en pel·lícules on l’artista sagna.