iTate Britain · Westminster
L'artista britànic-bengalí Mohammed Z Rahman presenta una exposició en dos actes que explora la llar, l'amor i la connexió a través de pintures inspirades en històries i records personals, mostrades juntament amb obres de la Tate collection.
Davant d’una casa amb la teulada de espaguetis, una criatura salta a corda amb un únic fideu llarg. Mohammed Z Rahman va imaginar la casa amb una neboda de sis anys i la va pintar el 2024. És el primer que veus.
Les deu obres s’exposen en dos pavellons de fusta oberts pels costats, inspirats en els dosserets de casament bengalís, un per a cada «acte». El primer reprèn el fil de la pasta amb pintures noves, entre les quals hi ha una recepta en què els fils es transformen en una corda per saltar, una funda nòrdica i cabells. És l’única sala de Tate Britain on els espaguetis també fan de roba de llit. El segon parteix de The Lovers, sis persones sota una manta elèctrica, i va d’una figura que plora entre les pertinences dels seus excompanys sentimentals fins a una caixa de transport convertida en una capsa de bombons.
The Wire la va descriure com una «petita exposició innovadora», i és petita: deu obres, entrada gratuïta, a la planta superior. Les indicacions de contingut de Tate adverteixen que s’hi tracten temes emotius i delicats. Oberta cada dia de 10.00 a 18.00 fins al 8 de novembre.
The Spaghetti House, 2024
Una casa amb la teulada de pasta; cada finestra s’obre a una escena domèstica diferent, i a fora una criatura salta a corda amb un sol fideu.
The Lovers, 2024
Sis persones en una abraçada estreta sota una manta elèctrica; poden semblar ajagudes o dretes, ballant. L’obra s’inspira en la carta del tarot del mateix nom.
El llit del desamor
Una figura plora al llit, envoltada de les pertinences dels seus excompanys sentimentals.
La caixa de bombons
Una caixa de transport senzilla transformada en una capsa de bombons, oferta com a gest d’amor.
El prestatge de capses de llumins
Al llarg d’una paret, les capses de llumins contenen pintures en miniatura de bitxos, plantes, una barra de pa i un got mig ple. Evocen l’època en què Rahman pintava sobre capses de llumins, quan era adolescent.
Busques una gran panoràmica: són deu obres en dos pavellons petits.