iTate Britain · Westminster
Els 50 anys de col·laboració creativa entre els artistes de Bloomsbury Vanessa Bell i Duncan Grant, amb més de 300 obres i una recreació del seu estudi a Charleston, a Sussex.
Avançament: escrit abans de la inauguració
El 1909, Vanessa Bell va escriure a Duncan Grant per convidar-lo a prendre el te i proposar-li que es tractessin pel nom de pila. Van acabar compartint una casa durant més de 50 anys, una filla i un estudi a Charleston, a Sussex. Ara, mentre es restaura Charleston, l’estudi s’ha traslladat a Tate Britain i s’hi ha recreat. És la primera vegada que surt de Charleston.
Més de 300 obres omplen la planta baixa. El recorregut comença abans que es coneguessin: Iceland Poppies, de Bell, de l’època en què estudiava amb John Singer Sargent, i la còpia de Grant d’una obra de Chardin, feta a París. Després venen els experiments postimpressionistes que van donar lloc a algunes de les primeres pintures abstractes de la Gran Bretanya, les cadires i ceràmiques dels Omega Workshops, les cobertes de Bell per als llibres de la seva germana Virginia Woolf i els nus masculins eròtics de Grant, que van romandre amagats durant anys.
Pintures del mateix tema pengen l’una al costat de l’altra, de manera que es pot observar com dues mans treballen una mateixa idea. Les indicacions de contingut de Tate assenyalen que una sala conté obres sexualment explícites.
Més de 300 obres sorgides dels cinquanta anys de col·laboració de Vanessa Bell i Duncan Grant, amb una recreació del seu estudi a Charleston, a Sussex.
L’estudi de Charleston
L’espai que la parella va compartir fins al 1939, traslladat des de Sussex i recreat a la galeria.
The Famous Women Dinner Service, 1932-34
Cinquanta plats Wedgwood pintats a mà, amb figures que van de Jane Austen a Cleòpatra; un dels pocs projectes que van fer plegats.
Two mantelpieces, 1914
Still Life on Corner of a Mantelpiece, de Bell, i The Mantelpiece, de Grant, pinten el mateix racó d’una habitació amb un llenguatge compartit.
Studland Beach, c.1912
Escena costanera de Bell, de colors vius i formes simplificades, que mostra el seu cercle d’amistats. És dels anys posteriors a l’exposició postimpressionista de Roger Fry de 1910.
Els nus masculins de Grant
Nus eròtics poc exposats, que van romandre amagats durant anys i ofereixen una finestra a la seva vida com a home gai.
Segons les normes generals de les exposicions de Tate, cada adult pot entrar gratuïtament amb fins a quatre infants d’11 anys o menys; els joves de 12 a 18 anys paguen 5 £. Una sala conté contingut sexualment explícit.