iMuseum of Contemporary Photography · South Loop / Near South Side
Més de 110 artistes de la col·lecció del MoCP imaginen els anys que Emmett Till no va poder viure. El projecte s’ha desenvolupat amb el seu cosí, el reverend Wheeler Parker Jr., i és un monument creatiu a una vida que no va arribar a viure.
A la fotografia de 1988 de Stephen Marc, un pare, a la riba de Chicago, acaba de llançar el seu fill enlaire, i el noi queda suspès entre l’impuls de deixar-lo anar i el moment d’atrapar-lo. Sarah Elizabeth Lewis, comissària convidada, la considera l’epígraf de tota l’exposició. La seva primera pregunta va ser si el noi era Emmett Till o si ho era el pare.
L’exposició imagina la vida que hauria tingut Till si hagués tornat viu a casa des de Mississippi el 1955. Més de 110 fotografies de la col·lecció del MoCP recorren el pas de la infantesa a l’edat adulta, del nord al sud i de tornada: xarranca, el ball de graduació, els Bulls, un retrat de Barack Obama. Les vies del tren reapareixen una vegada i una altra, pel viatge de tornada a casa que Till no va arribar a fer. Les fotografies s’exposen sense peus d’imatge, de manera que et trobes amb Dorothea Lange i Gordon Parks sense que ningú et digui qui són. Hi aporten les seves respostes Ava DuVernay, John Legend i el cosí de Till, el reverend Wheeler Parker Jr.
Newcity la va trobar punyent, tot i que les parets «vibren de vida» més que no pas de violència. L’entrada és gratuïta, els dijous l’exposició obre fins a les 20 h i tanca el 19 de desembre.
Més de 110 artistes de la col·lecció del MoCP imaginen els anys que Emmett Till no va arribar a viure, en un projecte desenvolupat amb el seu cosí, el reverend Wheeler Parker Jr.
El llançament a la riba de Stephen Marc
El 1988, un pare de Chicago llança el seu fill enlaire; el noi queda suspès a mig vol. Lewis la va triar com a epígraf de l’exposició.
Les fonts d’aigua segregades de Gordon Parks
Fotografia en color feta a Mobile, Alabama, l’any després de la mort de Till; Lonnie Bunch interpreta la roba de les persones retratades com una negativa a acceptar la ciutadania de segona classe.
Hopscotch, de Walter Rosenblum
Infants jugant el 1952, en una imatge triada pel cosí de Till, el reverend Wheeler Parker Jr., que hi respon amb només tres paraules: «Un temps d’innocència.»
Barack Obama, de Dawoud Bey
Retrat de 2006 en què l’aleshores senador Obama mira directament a càmera. El va encarregar Columbia College i el va triar Hank Willis Thomas.
Todd Hido al costat de Paul D'Amato
Els cabells rossos d’una dona, il·luminats pel sol i vistos d’esquena, penjats al costat d’un nen negre a la vora d’una piscina, banyat per la llum daurada del capvespre i mirant-te.
Vols que cada fotografia tingui un peu: les més de 110 fotografies s’exposen sense cap peu d’imatge.