iArt Institute of Chicago · Grant Park / Loop
La primera retrospectiva exhaustiva de les fotografies de Lee Miller en més de 25 anys, que aplega els episodis principals de la seva trajectòria singular, des dels retrats surrealistes fins al reportatge de guerra.
Cap al final, un text de paret cita el telegrama que Lee Miller va enviar el 1945 al seu editor de Vogue a Londres: «US IMPLORO QUE CREGUEU QUE AIXÒ ÉS VERITAT». Hi havia qui ja titllava d’engany les informacions sobre els camps. A Buchenwald i Dachau, sovint es trobava a tres metres o menys de les persones que fotografiava.
S’arriba a aquella sala després de gairebé 150 fotografies seves exposades a les Galeries 1 a 4. El recorregut comença amb Miller com a model de Vogue, retratada per Steichen, Hoyningen-Huene i Beaton; continua amb els anys de París amb Man Ray, quan van desenvolupar plegats la solarització, i després passa pel Caire i pels retrats d’amics, de Chaplin a Picasso. Dues sales dedicades al reportatge de guerra la segueixen de França fins a Hongria i Romania; al final, un actor llegeix en veu alta els seus despatxos.
El crític de Newcity va trobar que els sostres més baixos d’aquesta part, després de París, la fan «més íntima, d’alguna manera, com si et deixessin entrar en un secret». L’entrada és gratuïta amb l’admissió al museu; els dijous obre fins a les 20 h, i l’exposició tanca el 7 de desembre.
El preservatiu estirat sobre una mà
Una fotografia austera i de gran contrast dels anys parisencs de Miller, cap al 1930: un preservatiu estirat sobre una mà. És el tipus de tema sexual agosarat que atreia tant els surrealistes com els editors de moda.
St. Malo vista a través d’una finestra
A les sales dedicades a la guerra, una fotografia seva de la reconquesta de St. Malo l’agost de 1944 enquadra, a través d’una finestra, les bombes aliades sobre el port: una imatge dins d’una imatge.
Dos infants en un refugi antiaeri al jardí
Dos infants alemanys juguen al refugi antiaeri del jardí de casa seva; els seus pares eren propietaris d’una fàbrica que funcionava amb mà d’obra esclava.
Els despatxos de l’última sala
Cites dels esborranys de Miller per a Vogue, de les seves cartes privades i dels articles publicats sobre Buchenwald, Dachau i les cases de Hitler a Munic i Baviera recorren la sala mentre un actor enregistrat llegeix les seves paraules.
Hi aneu amb infants petits: l’última sala mostra fotografies de Miller de Buchenwald i Dachau.
Els menors de 14 anys hi entren gratuïtament, però a la sala final s’hi exposen fotografies de Miller dels camps de Buchenwald i Dachau, que el crític de F Newsmagazine va trobar colpidores i brutals.
iChicago Architecture Center
iChicago Architecture Center
iChicago Architecture Center