Com mai no vam ser: La col·lecció de fotògrafs professionals americans (The Way We Never Were: The American Professional Photographers Collection)

En entrar, la primera fotografia destaca entre les altres: una Polaroid en color d’Elsa Dorfman que retrata Barbara Norfleet, d’uns 90 per 60 centímetres. Totes les que venen després són petites i en blanc i negre: prop de set dotzenes de còpies, la majoria dels anys cinquanta, triades entre les 20.000 que Norfleet va reunir d’estudis comercials als anys setanta.

Són fotografies que algú va pagar perquè les hi fessin: casaments, bar mitsvàs, una festa de Tupperware, una barbacoa al pati del darrere, un Burger Queen. Els textos de sala les interpreten com a publicitat escenificada a favor del conformisme i les agrupen al voltant de l’auge de la postguerra, la vida als suburbis i la lluita per la igualtat de drets. Mark Feeney, del Boston Globe, va qualificar el contingut de «tot un espectacle» i els textos de sala, de «sermó tendenciós». Resulta que el contingut patrocinat és més antic que els teus pares.

És una exposició per a qui s’hi acosta amb deteniment i gaudeix discutint les cartel·les. L’entrada és gratuïta, de dimarts a diumenge, de 10 a 17 h, a la University Research Gallery, fins al 9 de maig de 2027. A la primavera hi haurà visites comentades gratuïtes de mitja hora, entre les quals una a càrrec de la conservadora Tatiana Cole sobre la còpia al gelatinobromur de plata, el 10 de desembre.