iRijksmuseum · Museumkwartier
Un segle després que de Kooning deixés els Països Baixos per anar a Nova York, una retrospectiva de més de 120 dibuixos, acompanyats de cèlebres pintures i escultures, organitzada amb l’Art Institute of Chicago.
Dues de les pintures pengen a la Galeria d’Honor, a prop de La ronda de nit de Rembrandt: Woman I (1950-1952) i Woman and Bicycle (1952-1953). La resta de l’exposició és sobretot dibuix: més de 120 obres en total.
Els dibuixos comencen amb la seva formació. Dish With Jugs, una natura morta al carbó que va fer d’adolescent a l’acadèmia de Rotterdam, es podria confondre amb una fotografia en sèpia; segons el catàleg, hi va dedicar 600 hores. La resta recorre seixanta-cinc anys en què va desafiar aquelles normes. Ben Eastham, del Guardian, va qualificar aquesta lluita de «fascinant de veure» i Excavation (1950), de «obra mestra contundent». També va descobrir, al peu d’una obra de 1949 amb espurnes blanques sobre fons negre, un penis i uns testicles gargotejats.
La seva reserva: les obres romanes de finals dels anys cinquanta li van semblar «descurades», i les pintures posteriors són irregulars. L’entrada està inclosa en l’accés al museu, que costa 25 €, i és gratuïta per als menors de 19 anys; cal reservar prèviament una hora d’entrada. El museu obre cada dia de 9.00 a 17.00.
Woman I és exposada a la Galeria d’Honor, a prop de la Ronda de nit. La resta són sobretot dibuixos: més de 120 obres que parteixen de la idea que, per a de Kooning, era dibuixant que pensava.
Woman I i Woman and Bicycle
Dues de les pintures més conegudes de de Kooning pengen a la Galeria d’Honor, a prop de La ronda de nit, i no pas a les sales de l’exposició.
Dish With Jugs, c. 1919-1921
Una natura morta al carbó dels anys d’adolescència de l’artista a l’acadèmia de Rotterdam, dibuixada amb tanta minuciositat que sembla una fotografia en sèpia.
Excavation, 1950
Busca-hi formes abstractes entrellaçades que es transformen en rostres que criden i parts del cos, exposades al costat del dibuix Judgment Day, de 1946.
Clam Diggers, 1963
Dues dones dretes en aigües poc profundes, pintades amb colors de gelat i textures cremoses: una de les peces més destacades de les obres tardanes.
L’última pintura, 1985
L’exposició acaba amb línies sinuoses blaves i negres que s’arquegen sobre un fons blanc clapejat, una obra feta quan començava el seu deteriorament cognitiu.
Si vens a veure grans pintures: l’exposició és sobretot de dibuixos, i Woman I és en una altra sala.
Gratuït per als menors de 19 anys, amb reserva d’una hora d’entrada.