iVan Gogh Museum · Museumplein
La primera retrospectiva als Països Baixos dedicada a James McNeill Whistler (1834–1903): pintor, gravador, esteta i enfant terrible.
Avançament: escrit abans de la inauguració
En ressenyar aquesta mateixa retrospectiva a Tate Britain el maig del 2026, Jonathan Jones, de The Guardian, la va qualificar de «gran exposició sumptuosa i seductora» i va dir que la mare de Whistler sembla «una talla d’una tomba medieval». A Alastair Sooke, de The Telegraph, li va agradar la narració «àgil», però va considerar que hi havia «massa» reproduccions d’obres que no es podien traslladar.
La versió d’Amsterdam, organitzada amb Tate, aplega prop de 100 obres: la mare de Whistler, cedida pel Musée d’Orsay; els nocturns del Tàmesi; la sèrie White Girls, i retrats de cos sencer, a mida natural, de membres de la societat. El museu hi afegeix la mirada de Vincent. Es pot llegir què va escriure a la seva germana sobre aquell retrat: «Quan penso en la mare, també se m’apareix així». Una de les obres cedides, Effie Deans, només ha hagut de travessar Museumplein des del Rijksmuseum.
L’entrada al museu (€25; €26 a partir del gener) inclou l’exposició. Cal reservar en línia una hora d’entrada; en fer la reserva, es pot afegir una audioguia. Els divendres, el museu obre fins a les 21.00. Per veure els aiguaforts que Whistler va fer a Amsterdam, visiteu l’exposició complementària de The Mesdag Collection, a La Haia.
La mare de Whistler, cedida pel Musée d'Orsay, s’exposa entre els nocturns del Tàmesi i els retrats de mida natural de membres de l’alta societat. The Guardian va qualificar l’exposició de «gran mostra exuberant i seductora» a la Tate; Amsterdam hi afegeix el que Vincent va escriure sobre aquell retrat.
Arrangement in Grey and Black: Portrait of the Painter's Mother
Anna Whistler seu vestida de negre davant d’un fons gris, en una tela de més d’1,6 metres d’amplada; The Guardian va descriure el seu rostre com a «rígid, sense llum i fred».
Els nocturns del Tàmesi
Fixeu-vos en les vistes nocturnes del riu, entre elles Nocturne: Blue and Silver, Chelsea, cedida per Tate.
Portrait of George W. Vanderbilt
Un dels retrats de cos sencer, a mida natural, de membres de la societat: el milionari nord-americà, pintat en una tela de més de dos metres d’alçada.
Arrangement in Yellow and Gray: Effie Deans
Una figura de cos sencer, de gairebé dos metres, en groc i gris, cedida pel Rijksmuseum, a l’altra banda de la plaça.
Els menors de 18 anys hi entren de franc. Paral·lelament a l’exposició, el museu també organitza tallers de pintura on es pot crear un Nocturne propi.