iLa Biennale di Venezia (Giardini & Arsenale) · Castello
Yto Barrada parteix de la llarga història del treball tèxtil en una seqüència d’espais: formes suspeses, una sala de Saturn feta de llana plegada i màquines que s’encallen.
Al mig del pavelló hi ha un enorme fal·lus de pedra. Yto Barrada diu que parla de substitució i de generacions: Saturn es va menjar els fills perquè cap d’ells no el pogués succeir. A prop hi ha boles que ha fet amb els pèls del seu gos, inspirades en antigues imatges de Saturn flanquejat per boles i un gos.
El recorregut passa per quatre sales. A la primera, el contorn del vestit del color del temps de Peau d'Âne, de Jacques Demy, està cosit en una cortina de llana; la llana penjada a la Hall of Folds es va esblanqueint amb la llum del dia al llarg de l’exposició. Als llistons dels quadres hi ha jocs de paraules serigrafiats; a la sala gran, una roda de regles a l’estil de l’Oulipo, i a la sala de treball, un televisor que emet Billy Boy, de Tex Avery.
L’edició francesa de The Art Newspaper la va trobar «un peu trop crypté», massa codificada, i PaintandPainting va dir que les citacions la fan semblar «un simple exercici d’estil». És als Giardini; l’entrada està inclosa amb el bitllet de 30 € de la Biennal. De dimarts a diumenge, de 10 a 18 h, fins al 22 de novembre.
El fal·lus de pedra
Al centre del pavelló, un enorme fal·lus de pedra representa la por de Saturn que els seus propis fills el substitueixin.
Les boles de pèl de gos
Busca les boles que Barrada ha fet amb els pèls del seu gos, un gest que remet a antigues imatges de Saturn flanquejat per boles i un gos.
71 tons de vermell a la Study Room
Al fons del pavelló, rectangles de llana tenyida en 71 tons, del roig d’arrel de roja a l’indi, parteixen de les camises vermelles dels voluntaris de Garibaldi.
La cortina de Peau d'Âne
A la primera sala, el contorn del vestit del color del temps de la pel·lícula de Jacques Demy, del 1970, està cosit en una gran cortina de llana.
Els jocs de paraules als llistons dels quadres
Les lletres serigrafiades transformen el nom de l’artista en YTO OU TARD (més aviat o més tard) i Saturn en SATURNE / ÇA TOURNE (gira).
Busques un art que s’expliqui per si mateix: la crítica va trobar les referències críptiques i poc vinculades al tema.