iStockholm City Museum (Stadsmuseet) · Södermalm
Els retrats històrics, els registres biogràfics i el reconeixement facial fan reviure els rostres de l’Estocolm del segle XIX, des de les minyones fins als majoristes.
Hildur Larsson mig jeu damunt d’un ós polar, en una pose d’odalisca, a l’estudi de Frans G Klemming, al Hamngatan 38. Es va casar amb el majorista Rikard Slöör el 1899, quan tenia 18 anys. Molts dels rostres que l’envolten no tenien nom fins que va començar aquest projecte.
El museu conserva 400.000 retrats d’estudi fets entre 1860 i 1930: minyones, majoristes, obrers de fàbrica i mariners. Investigadors del museu, de l’Arxiu de la Ciutat i de les universitats d’Estocolm i Uppsala en van digitalitzar 40.000 i van fer servir un sistema de reconeixement facial dissenyat expressament per encreuar els rostres amb el Rotemansarkivet, l’antic registre de població de la ciutat. L’exposició mostra què en va sortir: qui eren aquestes persones i com una mateixa càmera servia tant per projectar una imatge d’un mateix com per exercir control. En algun lloc d’aquí, diu la productora Anna Seidevall Byström, potser hi trobareu el vostre doble històric.
Llegiu els peus de foto: cada retrat ve acompanyat de la vida que els investigadors han pogut resseguir. L’entrada és gratuïta, a la planta 0, amb accés propi sense esglaons per la rampa de l’ascensor (màxim 225 kg). Els dimecres, fora del període de Nadal, el museu obre fins a les 20.00 h i ofereix visites guiades obertes al públic.
Hildur Larsson damunt de l’ós polar
Busqueu la futura senyora Slöör estirada damunt d’una pell d’ós polar, en una pose d’odalisca, fotografiada a l’estudi de Klemming, a Hamngatan.
Herr Arbman i el seu gos
Cap al 1865, amb pantalons de quadres a la moda i unes patilles espesses, sosté un bastó, símbol d’estatus de l’època.
Karl Elmblad amb llibreta i ploma
Un noi posat amb el quadern d’escriptura i la ploma, que de gran va treballar com a empleat d’oficina i comptable.
La família desconeguda amb tres infants
Un retrat de mitjan dècada de 1860 en què la dona seu damunt del genoll de l’home i l’envolta amb el braç, amb una posada molt menys rígida que la de les fotografies familiars de l’època.