Byggfenomen: El primer i l’últim que veiem (Byggfenomen: The First and Last Thing We See)

La retícula de plaques acústiques sota la qual t’has assegut a escoles, hospitals i passadissos d’oficines és aquí, però penjada a la paret de la sala 2, a l’altura dels ulls. Hi entres i, per una vegada, la tens just al davant.

L’arquitecte Daniel Johansson, de Byggfenomen, l’ha construïda a escala 1:1. ArkDes assenyala que la retícula no és ben bé un sostre, perquè no sosté res: serveix per amagar conductes, cables i ruixadors. Repetides al llarg d’una paret, les plaques formen dibuixos, una mena d’ornament. Johansson va fer una cosa semblant a la seva vil·la blava de Djursholm, on els blocs d’àrid lleuger es van convertir en la decoració de la façana. Els quadrats que comptaves durant les lentes classes de matemàtiques ara ocupen una paret del museu nacional d’arquitectura.

És una única instal·lació, el capítol contemporani de l’exposició de la col·lecció d’ArkDes, articulat al voltant d’una pregunta del museu: per què es dedica tan poca atenció a una part tan gran dels espais on vivim? L’entrada és gratuïta i ArkDes obre fins a les 20.00 els dimarts i els divendres.