Paul Klee, Fast getroffen (Nearly Hit), 1928

San Francisco Museum of Modern Art (SFMOMA) · SoMa

Klee Behind the Mask

En cartell8 d’agost del 2026 – 18 d’abril del 2027·30 $

Paul Klee i la fascinació moderna per les màscares, que vincula els rituals antics amb la psicologia, el teatre i la caricatura, al costat de Man Ray i Claude Cahun.

Web de l'exposició Compra entrades

Un ull s’enfila cap a una fletxa curta i gruixuda; l’altre et mira de fit a fit. És Fast getroffen (Nearly Hit), de Klee, del 1928, i l’audioguia de SFMOMA proposa un truc: tapa’n el centre amb la mà per veure les pinzellades en espiral; després, abaixa-la per descobrir primer la fletxa i, finalment, la cara.

L’exposició, a la planta 2, situa Klee en el marc de la fascinació de les avantguardes per la màscara, del ritual i el teatre a la caricatura. Segons el museu, després que la Primera Guerra Mundial matés o forcés a l’exili molts dels seus amics, les cares simplificades de Klee feien de màscares, no de retrats. «El meu jo, per exemple, és un conjunt dramàtic», va dir Klee. Al seu voltant, artistes dadaistes i surrealistes proven altres identitats: Man Ray fotografia Marcel Duchamp vestit de dona, i Meret Oppenheim es fa una radiografia del crani amb les arracades de cèrcol i els anells encara posats, de manera que els ossos també hi apareixen guarnits.

L’entrada està inclosa en l’entrada general (30 dòlars; gratuïta per als visitants de 18 anys o menys). SFMOMA tanca els dimecres i els dijous obre fins a les 20.00.

No et perdis

Fast getroffen (Nearly Hit), de Klee, 1928
Fixa’t en la cara senzilla: un ull mira una fletxa curta, gruixuda i ben marcada; l’altre, cap a tu. Al voltant, les pinzellades en espiral i centellejants et guien la mirada cap enfora.
Portrait of Rrose Sélavy, de Man Ray, 1921
Una petita fotografia de Marcel Duchamp vestit de dona, com el seu alter ego Rrose Sélavy, un joc de paraules amb la frase francesa «Eros, c’est la vie» («Eros, així és la vida»).
X-ray of My Skull, de Meret Oppenheim
Una radiografia del crani i la mà de la mateixa surrealista, feta el 1964, amb les seves arracades de doble cèrcol i els anells encara posats.