Mildred Howard: Poètiques de la memòria (Mildred Howard: Poetics of Memory)

Cap al final, entres en una caseta revestida de vidre vermell i tot el que t’envolta es tenyeix de vermell. Al costat, pomes de vidre bufat suren en una bassa i projecten a la paret del damunt un reflex tremolós. És Blackbird in a Red Sky, però l’exposició comença ben lluny d’aquest esclat.

El recorregut avança cronològicament al llarg de cinquanta anys. Comença en un passadís molt il·luminat, amb petits assemblatges i obres sobre paper, mentre sona «Peace Piece», de Bill Evans. L’obra més antiga és un autoretrat fet amb collage sobre un bitllet de 100 dòlars, del 1975. Al mig hi ha una sala d’un vermell viu amb fotografies i material de l’estudi; l’últim espai és fosc i acull les grans instal·lacions.

Sarah Hotchkiss, de KQED, diu que l’exposició «ret homenatge, com es mereix, a una llegenda artística de la zona de la badia de San Francisco». La seva única queixa: només es pot accedir als vídeos amb un codi QR dins la galeria i no són disponibles en línia; o els mires al mòbil, o no els mires. Es pot veure a la Great Hall fins al 18 d’octubre.