Curiositat irreprimible. Obres mestres del segle XX de la Leone Piccioni Collection (Irrepressible Curiosity. Masterpieces of the Twentieth Century from the Leone Piccioni Collection)

El paisatge marí pàl·lid de Carlo Carrà és aquí perquè Leone Piccioni el va comprar el 1952 i, onze anys més tard, el va convertir en la imatge d’obertura de L'Approdo, un programa d’arts de la televisió italiana. Molt abans de les carteles de títol de les plataformes, els espectadors de la RAI que s’hi connectaven es trobaven amb un Carrà.

Piccioni (1925–2018) era crític, directiu de la RAI i deixeble del poeta Giuseppe Ungaretti; va formar la seva col·lecció a través de les amistats. A les sales de la Borgia Tower, us rep una natura morta de Morandi que tenia a casa i veia canviar amb la llum del dia. El recorregut passa del cercle d’Ungaretti (Morandi, Severini, Guttuso) als pintors que Piccioni va impulsar, com Mafai, Manzù i Mario Marcucci, i després a Burri, Afro, Dorazio i Schifano. A l’última sala hi ha els seus llibres anotats i fotografies.

Davide Oliviero, de GB Opera, la va descriure com «no el segle XX de les celebracions, sinó el de debò». El detall és que la majoria d’històries passen per la vida literària italiana. L’exposició està inclosa en l’entrada als Museus Vaticans i tanca el 16 d’octubre.