Vitalitat de l'arquitectura italiana 1946-2026 (Vitalita dell'architettura italiana 1946-2026)

A prop de l’entrada, el monument funerari d’un cementiri de Milà ha quedat aplanat. Matilde Cassani ha redibuixat el memorial de BBPR a les víctimes dels camps nazis com una única façana bidimensional i ha substituït els epitafis per cintes de colors de diversos rituals i formes metàl·liques de fruita, ofrenes de diferents confessions.

S’entra passant per davant de vuit pantalles on arquitectes com Renzo Piano i Massimiliano Fuksas parlen del llegat de la postguerra que han rebut. A continuació, les sales d’arxiu dedicades a l’habitatge, els museus, les escoles i el transport de la República. Després, el nucli de la mostra: vuit estudis que els comissaris anomenen la generació Erasmus. Cadascun presenta, en una gran taula, la seva manera de treballar i una fotografia d’Allegra Martin d’un edifici que el defineix. La mostra es tanca al Centre d’Arxiu amb projectes dels arquitectes més joves de NXT.

Les opinions de la crítica són dividides. Marta Atzeni, d’Artribune, afirma que la mostra va més enllà de la celebració; Luigi Prestinenza Puglisi la qualifica d’«opaca, confusa e disarticolata», i Valerio Paolo Mosco considera inacceptable que no hi hagi catàleg. Ocupa la Gallery KME, s’hi accedeix amb l’entrada del MAXXI, que costa 15 EUR (14 en línia), disposa d’audioguia i tanca el 15 de novembre.