iFondazione Memmo · Campo Marzio
La primera exposició institucional a Itàlia de la pintora zimbabwesa Portia Zvavahera: una instal·lació d'art específic i un nou conjunt de pintures creades durant una residència a Rome, que aprofundeixen en la memòria, la pèrdua i la transcendència.
Zvavahera ja havia pintat rajoles al seu estudi, però no les havia exposat mai. Aquí ho fa per primera vegada: rajoles pintades a mà, una per una, que representen la seva àvia al cel, amb la família reunida de nou al seu voltant.
La seva àvia va morir un any abans de l’exposició i continua apareixent als somnis de Zvavahera. Les noves pintures, fetes després d’una residència a Rome, ressegueixen la malaltia i la mort, al costat de flors i figures humanes, amb capes de pinzellades, estampació xilogràfica i plantilles retallades a mà, en tons vermells, porpres, verds i grocs. Les figures suren en amplis camps blancs; el comissari, Alessio Antoniolli, descriu aquest blanc com un núvol on tot és en transició.
És la primera exposició institucional de l’artista a Itàlia, després de les mostres individuals a l’ICA Boston i la Fondation Louis Vuitton. S’instal·la a les antigues cavallerisses del Palazzo Ruspoli. L’entrada és gratuïta i no cal reservar. Obert cada dia d’11.00 a 18.00, excepte els dimarts, fins a l’1 de novembre.
La pintora zimbabwesa Portia Zvavahera va fer aquestes obres durant una residència a Roma, i s’exposen juntament amb una instal·lació concebuda per a l’espai a les antigues cavallerisses del Palazzo Ruspoli. És la seva primera exposició institucional a Itàlia i tracta de la memòria, la pèrdua i la transcendència. Entrada gratuïta.
Les rajoles pintades a mà
Busca les rajoles que Zvavahera va pintar a mà, una per una: mai no havia exposat aquesta obra en aquest suport. Hi representa la seva àvia al cel, amb la família reunida de nou.
Les pintures sobre la malaltia de la seva àvia
Busca les teles que ressegueixen, etapa per etapa, la malaltia i la mort de la seva àvia: són les obres més personals de l’exposició.
Busques una tarda lleugera: totes les obres giren al voltant del dol de l’artista per la seva àvia.