Noguchi to Asawa: El disseny de la postguerra als Estats Units (Noguchi to Asawa: Designing Postwar America)

Les primeres sales tenen les parets empaperades de negre i deixen a la vista els claus de teulada, per evocar les barraques recobertes de paper quitrà dels camps on van estar internats cinc d’aquests sis artistes durant la Segona Guerra Mundial. Entre els objectes dels camps hi ha una branca seca de bitterbrush de Minidoka, una de les petites branques que Nakashima, Noguchi i Amino van conservar durant dècades.

Després, les galeries s’omplen de llum i de colors de mitjan segle, i els objectes esdevenen familiars: els llums Akari i la taula de centre IN-50 de Noguchi, les cadires de Nakashima, les formes de filferro suspeses de Ruth Asawa, la coberta de S. Neil Fujita per a Time Out de Dave Brubeck i fins i tot la bossa de snacks Bugles que també va dissenyar. La visita acaba en una sala d’estar moblada amb obres seves. «Potser no tens cap llum Akari de Noguchi, però potser sí que tens imitacions de Target i Ikea», va dir la comissària Cindy Kang a l’Inquirer.

La dissenyadora de l’exposició, Stephanie Goto, qualifica aquest preludi de «feixuc». És a la Roberts Gallery i l’entrada està inclosa en l’admissió general (30 $, 5 $ per als estudiants, vàlida durant dos dies consecutius). De dijous a dilluns, a les 13 h, s’hi fa una visita guiada d’una hora; els First Fridays, el museu obre fins a les 21 h.