Comissariada per Pierre Wat, l’exposició posa Monet en diàleg amb artistes dels segles XX i XXI per resseguir la pintura de paisatge i commemorar el centenari de la mort de Monet.
La visita comença entre nenúfars. Diversos Nymphéas de Monet obren l’exposició, penjats amb motiu del centenari de la seva mort, i el recorregut s’acaba més d’un segle després amb Tree Tunnel, 20 August, de David Hockney, una tela de 2005 en què les capçades dels arbres es tanquen damunt d’una carretera.
El comissari Pierre Wat prescindeix dels romàntics i comença amb Monet; després ressegueix el paisatge a través de 112 artistes, en pintura, escultura i fotografia. Les quatre seccions s’assemblen més a capítols que no pas a períodes: Yves Tanguy i Edvard Munch, pels paisatges interiors; Piet Mondrian i Anna-Eva Bergman, per l’abstracció; un paisatge que Henri Michaux va crear sota els efectes de la mescalina; i la gruta d’Eva Jospin, tallada en cartró, una obra que supera de llarg tot el que la majoria de parisencs han fet mai amb una capsa de mudança.
Paris Zigzag troba intel·ligent la idea, però considera que de vegades els textos de sala acaparen l’atenció que haurien de rebre les obres; llegiu menys i mireu més. Les entrades costen 14 € (9 € amb tarifa reduïda, gratuïtes per als menors de 7 anys). L’audioguia costa 4 € i és en francès o anglès. Els dijous, l’exposició és oberta fins a les 21 h.
Nymphéas de Monet
Busqueu els nenúfars a l’inici de l’exposició, inclosa una tela de grans dimensions, datada cap al 1916-1919, que forma part de la col·lecció del museu.
Nicolas de Staël, Sicile (1954)
Una superfície plana de color vermell ocupa el centre d’aquesta gran tela, cedida pel Musée de Grenoble.
Chaïm Soutine, Paysage (1922-1923)
Un paisatge que Paris Zigzag qualifica de vertiginós, cedit pel Musée de l'Orangerie.
David Hockney, Tree Tunnel, 20 August (2005)
Un túnel d’arbres que es tanca damunt d’una carretera posa punt final a l’exposició.
Grottesco, d’Eva Jospin
Una gruta tallada íntegrament en cartró.