iMusée de l'HommeChaillot
Una mirada de 650 m² a les substàncies psicoactives, legals i il·legals, des de l’antropologia, la medicina, la sociologia i la història, que culmina amb testimonis de persones consumidores. A partir de 12 anys.
Avançament: escrit abans de la inauguració
En aquesta exposició, el cafè i el te comparteixen espai amb l’MDMA i la morfina. El Musée de l'Homme substitueix la paraula «drogues» per «substàncies psicoactives», siguin legals o no, i es remunta a la prehistòria i als animals que busquen baies fermentades.
El recorregut comença amb una panoràmica de les substàncies i de com cada època les ha definit i regulat. Després explora per què les prenem, ja sigui per a teràpia, per millorar el rendiment, per plaer o amb finalitats místiques; com es conreen, s’elaboren i es trafiquen; i com hi han respost els estats, des de la repressió fins a les polítiques de reducció de danys que Europa va adoptar a partir dels anys vuitanta. La biblioteca de química i l’herbari del Muséum aporten els exemplars, i una pantalla interactiva mostra els efectes de cada substància en el cos. La darrera instal·lació cedeix la paraula a les persones consumidores.
Els comissaris expliquen que volen oferir una visió realista, sense moralitzar ni minimitzar els riscos. Es recomana a partir dels 12 anys. Una sola entrada (15 €, 12 € amb tarifa reduïda, gratuïta per als menors de 25 anys) dona accés a tot el museu, que tanca els dimarts.
La chimiothèque
Busqueu la biblioteca de química del Muséum: fileres de flascons etiquetats que contenen la seva col·lecció de substàncies psicoactives, entre les quals hi ha l’opi.
L’herbari del Muséum
Exemplars premsats de les plantes d’on provenen el cànnabis, el cafè, la coca i el tabac, exposats plegats en una mateixa vitrina.
La pantalla sobre el cos
Una estació multimèdia interactiva mostra què fa realment cada substància dins del cos.
Les paraules de les persones consumidores
La instal·lació final recull testimonis de persones consumidores amb perfils molt diversos, en contrast amb els estereotips que la resta de l’exposició qüestiona.
Es recomana a partir dels 12 anys, i els menors de 25 anys hi entren de franc. És una visita més adequada per fer amb adolescents que no pas amb infants més petits.