Museum of Modern Art (MoMA) · Midtown Manhattan

Mondrian Boogie Woogie

Pròximament21 de març del 2027 – 31 de juliol del 2027·30 $

El primer gran estudi retrospectiu dels darrers anys de Piet Mondrian a Nova York (1940-44), que reuneix Broadway Boogie Woogie i Victory Boogie Woogie per primera vegada en 30 anys i ressegueix la influència del boogie woogie en les seves composicions tardanes.

Web de l'exposició Compra entrades

Més a Nova York

Ara en cartell Inauguracions: març del 2027

Avançament: escrit abans de la inauguració

El 3 d’octubre de 1940, Piet Mondrian, de 66 anys, va desembarcar del RMS Samaria després de travessar l’Atlàntic en temps de guerra. Aquella mateixa nit, el seu amic Harry Holtzman li va posar discos de boogie woogie. Les dues darreres pintures de Mondrian van néixer d’aquella música, i Broadway Boogie Woogie i l’inacabada Victory Boogie Woogie es tornen a exposar juntes per primera vegada en 30 anys.

L’exposició aplega 30 obres dels seus quatre anys a Nova York, incloses pintures que va dur d’Europa en una caixa de transport i que va retocar per fer-les, en les seves paraules, «més boogie woogie». Al seu voltant hi ha material d’arxiu, enregistraments d’àudio a les galeries i una secció dedicada al Café Society, el club nocturn integrat on va sentir la música en directe. La banda sonora sona a la sala: Jason Moran va enregistrar una peça original en un Steinway instal·lat a la galeria, que s’hi escolta en reproducció digital.

L’exposició és a la planta 3 (3 South); els membres poden visitar-la en primícia del 18 al 20 de març, i s’hi ha programat música en directe. Després de Nova York, viatjarà al Kunstmuseum Den Haag.

No et perdis

Victory Boogie Woogie
L’última tela de Mondrian, inacabada i cedida des de la Haia, encara coberta amb els trossos de paper de colors i de cinta adhesiva que va anar movent fins a la seva mort, el 1944.
Broadway Boogie Woogie
Una tela de MoMA de 50 polzades per costat, on la quadrícula negra ha desaparegut i petits blocs de colors primaris formen patrons que recorden un mapa de carrers sincopat.
Les pintures de la caixa
Obres que Mondrian va dur d’Europa i va retocar a Nova York; s’hi pot observar què va canviar quan les va fer «més boogie woogie».
El Steinway a la galeria
Un piano instal·lat entre les obres, amb el qual Jason Moran va enregistrar una composició original per a l’exposició; la peça es reprodueix digitalment i se sent a la galeria.
La secció dedicada al Café Society
Una secció dedicada al primer club nocturn integrat de Nova York, on hi actuaven habitualment els pianistes Albert Ammons, Meade "Lux" Lewis i Pete Johnson, i que Mondrian freqüentava.