Long Story Short: An Art History from the Brandhorst Collection from the 1960s to the Present

En un extrem hi ha Inflatable Felix, de Mark Leckey: una reproducció inflable de deu metres de Felix the Cat, la primera imatge mai emesa per televisió. A l’altre, la vara de fusta pintada a mà d’André Cadere, de només 29 centímetres, que feia entrar d’amagat a les exposicions d’altres artistes.

És la primera vegada des de la seva obertura, el 2009, que Brandhorst penja la col·lecció en ordre cronològic: prop de 80 obres de més de 30 artistes, més de 20 de les quals no s’havien exposat mai. Cada sala de la planta inferior és una petita exposició per dret propi: de l’Arte Povera i el minimalisme a les obres dels anys vuitanta sobre el cos i la identitat, passant per la pintura dels noranta i els mitjans digitals. A la sala de Jacqueline Humphries, les pintures brillen sota llum negra; el museu la compara amb la d’una discoteca, on ningú no et jutja per les sabatilles esportives que portes.

És un curs accelerat, i selectiu: el museu diu que no pretén oferir una història completa. L’entrada ordinària de 7 € hi dona accés (1 € els diumenges), i els dijous el museu obre fins a les 20 h.