iHaus der Kunst · Lehel
La primera gran retrospectiva a Alemanya de Steina, pionera islandesa del videoart, recorre des dels primers documentals fins a les instal·lacions multicanal que exploren la visió artificial i la interacció entre so i imatge.
Steina passa l’arc pel violí, i la imatge del monitor es deforma amb cada nota. A Violin Power (1970–1978), les mateixes freqüències del so generen i distorsionen la imatge de vídeo. Va tocar a l’Orquestra Simfònica d’Islàndia abans d’agafar una càmera el 1970, i des d’aleshores l’ha tractada com un instrument.
Aquesta és la seva primera retrospectiva a Alemanya: 21 obres de cinc dècades a la Nordgalerie, disposades en òrbita i no pas en ordre cronològic. El visitant se situa dins de les peces, no davant seu. A Machine Vision, sis càmeres giren sobre miralls motoritzats; a The West, 22 monitors mostren el sud-oest dels Estats Units. Monopol ha definit l’exposició com «una escola de la mirada escèptica».
Al llarg de tota l’exposició hi ha so sostingut i llum intermitent ràpida. El museu adverteix les persones amb fotosensibilitat o epilèpsia i ofereix taps per a les orelles a la taquilla. Les entrades costen 15 € (11 € tarifa reduïda, 5 € per als estudiants); els menors de 12 anys hi entren de franc. L’últim divendres de cada mes, l’entrada és gratuïta de 16 a 22 h. Tanca els dimarts.
Violin Power
Fixa’t en Steina tocant el violí a la pantalla: les freqüències de cada nota generen i distorsionen la imatge de vídeo en blanc i negre davant dels teus ulls.
Machine Vision
Sis càmeres de vídeo i sis estructures de miralls motoritzats sobre suports platejats: una instal·lació en viu de 1978 que mostra la sala des del punt de vista giratori d’una màquina.
The West
Vint-i-dos monitors s’omplen d’imatges del sud-oest dels Estats Units: deserts, habitatges Pueblo als penya-segats i radiotelescopis.
Borealis
Imatges d’aigua i activitat geotèrmica d’Islàndia, girades fins a fer-te perdre l’orientació, es projecten en grans pantalles transparents acompanyades de quatre canals de so.
Outer Cosmos
La seva obra més recent, un vídeo de 24 minuts que aquí es presenta per primera vegada, situa al centre d’un espai esfèric d’imatges un autoretrat de l’artista a l’estudi dels anys setanta, superposat i amb retroalimentació.
Ets sensible als parpelleigs: el museu adverteix que hi ha imatges que canvien ràpidament i llum intermitent.
Els menors de 12 anys hi entren de franc; els alumnes i estudiants a partir dels 12 anys paguen 5 €. Durant tota l’exposició hi ha so sostingut i llum intermitent, i es poden demanar taps per a les orelles a la taquilla.