Picabia. Aprire le porte della notte

Cadascuna de les dotze sales correspon a una hora de la nit, des de la posta de sol fins a l’alba, i aborda temes com la celebració, el desig, la introspecció i l’amor. El mateix recorregut que una nit de dissabte als Navigli, però sense la piadina de les quatre de la matinada.

El recorregut comença amb tretze àlbums negres plens de retalls, dibuixos, cartes i invitacions, i acaba amb Sans titre (1898), l’obra més antiga coneguda de Picabia. Entremig hi ha més de 170 obres: és la mostra més gran dedicada a Picabia a Itàlia. La comissària Anne Berest Picabia, descendent de l’artista, hi ha aportat cartes familiars i fotografies privades, i la biblioteca Jacques Doucet de París ha cedit material d’arxiu. Les pintures van dels paisatges primerencs influïts per l’impressionisme a les imatges de màquines, com Fille née sans mère (1915, Musée d'Orsay), i als nus dels anys quaranta, inspirats en revistes eròtiques.

El crític d’Il Giorno va trobar emocionalment captivadora la posada en escena teatral, gairebé cinematogràfica. Les entrades costen 15 € —o 17 € amb data oberta— i inclouen audioguia; les famílies paguen 10 € per adult i 6 € per als infants de 6 a 14 anys. Els dijous l’exposició tanca a les 22.30 h, amb l’última entrada una hora abans.