iFondazione Prada · Porta Romana / Largo Isarco
Més de 150 obres d’art ressegueixen els vincles entre la Mediterrània i Àsia des de cap al 700 aC fins al 1000 dC, en una exposició comissariada per Salvatore Settis i el seu equip, en un Podium dissenyat per Rem Koolhaas i AMO/OMA.
Avançament: escrit abans de la inauguració
Abans que el Vesuvi enterrés Pompeia l’any 79 dC, una estatueta d’ivori que representa una dona ja hi havia arribat des del subcontinent indi. La cedeix en préstec el museu arqueològic de Nàpols; és una de les més de 150 peces que s’exposen aquí i que van acabar molt lluny del lloc on s’havien fet.
El període abasta aproximadament del 700 aC al 1000 dC, amb obres cedides pel Met, el Getty, el Prado, el Louvre i el Vaticà. Rem Koolhaas i AMO/OMA han dissenyat els expositors de metall i fibra de vidre de la planta baixa del Podium. El recorregut comença entre un «sacerdot indi» de marbre romà, un Buda meditant de Gandhara i un bust romà que, segons es diu, representa Apol·loni de Tíana, un filòsof que va anar a l’Índia a aprendre. El lleó de la columna que hi ha al costat del Palau Ducal, protagonista de totes les fotos de les excursions d’un dia a Venècia, potser té el cap xinès.
Aquesta és una presentació prèvia: l’exposició obre el 5 de novembre i es pot visitar fins a l’1 de març. Els teixits s’exposen en un contenidor separat, fora del Podium.
Més de 150 obres ressegueixen els intercanvis entre la Mediterrània i l’Àsia des de cap al 700 aC fins al 1000 dC, en una exposició comissariada per l’equip de Salvatore Settis i presentada en un Podium dissenyat per Rem Koolhaas i AMO/OMA.
L’arqueta de Belmonte Piceno
Una capsa d’ivori feta cap al 550 aC a les Marques, amb figures incrustades d’ambre: l’ivori provenia d’Àfrica o d’Àsia, i l’ambre, del Bàltic.
El gorytos escita
La coberta d’or de la funda d’arc i fletxes d’un guerrer nòmada, trobada a Melitópol, a Ucraïna, i decorada a cops de martell amb escenes de la vida d’Aquil·les.
Dos reis, dos rivals vençuts
Una moneda de plata d’Alexandre davant del rei indi Porus i un camafeu d’ònix sardònic en què el persa Sapor I venç l’emperador romà Valerià: dues peces fetes amb sis segles de diferència per transmetre el mateix missatge.
El Buda que esdevingué sant
Al final del recorregut, un Buda gandharà dret, una escultura de marbre de Ferrara del segle XIII amb els sants Barlaam i Josafat i una icona de 1799 amb la mateixa parella mostren com la història del Buda es va convertir en una llegenda cristiana.