Marysole Wörner Baz. Redenciones marginales

El 1978, Fernando Gamboa, aleshores director del MAM, va oferir a Marysole Wörner Baz la seva primera exposició individual en aquest museu. Ara, els dibuixos d’aquella mostra tornen a penjar a les parets, a la sala que avui porta el nom de Gamboa. Una segona exposició individual, promesa cap al 1990, va acabar sent una mostra col·lectiva familiar; per això el comissari, Carlos Segoviano, diu que aquesta exposició salda un «deute històric».

Segoviano divideix les 72 obres en una cara A i una cara B. La cara A reuneix els olis primerencs, foscos i plens de figures turmentades, entre els quals hi ha Titiriteras y títeres (1968). Després d’una profunda crisi personal, les pintures es tornen més lluminoses: muntanyes, pluja i boira amb pintura aplicada en capes gruixudes. Al costat hi ha escultures de fusta i metall, i dues aquarel·les pengen de manera que se’n pot veure el revers, on Wörner Baz va escriure dedicatòries a la crítica Graciela Kartofel.

Encara no hem trobat cap ressenya de la crítica; veniu, doncs, per conèixer la història d’una pintora menystinguda, més que no pas per obtenir-ne un veredicte. L’exposició es pot veure a la Sala Gamboa fins al 25 d’octubre; el museu tanca els dilluns.