Pablo Picasso—Portraits in Disguise

Feu la volta al gall de bronze de 1932 i fixeu-vos en l’espai buit sota les plomes arquejades. La comissària de LACMA Stephanie Barron hi llegeix el perfil de Marie-Thérèse Walter: front alt, cabells curts. Picasso encara estava casat amb Olga Khokhlova, de manera que la seva amant va quedar relegada a l’espai negatiu.

La mostra del nivell 3 del BCAM funciona així. Els amants, els amics i el mateix Picasso hi apareixen com una peça de roba, un símbol o un personatge arquetípic. El seu alter ego preferit era l’arlequí, i aquí s’hi exposa l’Arlequí de LACMA, de 1923. Un bufó de bronze de 1905 va començar sent el poeta Max Jacob, que cantava opereta amb un barret de dona. A tots els grups d’amics n’hi ha un; Picasso va triar el seu.

LA Insider va descriure cada semblança com «una disfressa que es prova i es descarta». Bonart va ser més contundent i va dir que la mostra posa al descobert «la violència simbòlica de l’acte de representació». La Dona que plora amb mocador és a les galeries d’art modern del mateix nivell, no pas aquí. No consta que calgui cap entrada a part. LACMA tanca els dimecres, els divendres obre fins a les 20 h i la mostra tanca el 6 de desembre.