tierra

Els textos de sala s’han imprès en paper reciclat tenyit amb terra de Los Angeles, i les parets de la galeria s’han pintat amb pigments de terracota i òxid de ferro vermell. En aquesta Biennal Clay, fins i tot les superfícies són de terra.

Catorze artistes llatins, indígenes i negres treballen amb tova, massa, sorra, roca i terra, a més d’argila, al llarg de tres plantes. La visita comença a la primera planta, amb la residència de Jackie Amézquita, on els visitants poden fer un motlle del palmell de les mans amb terra, massa i aigua de mar. La segona planta se centra en el llinatge i els coneixements matriarcals; la tercera posa l’extracció al costat de la reparació. Fins al 25 d’octubre, qualsevol persona dels Estats Units també pot enviar per correu terra de casa seva a Amézquita: és l’únic museu de Museum Row que et demana que li enviïs terra.

Glasstire qualifica l’exposició de «cohesiva i expansiva alhora» i afirma que cap obra no la sosté tota sola; per això, val la pena dedicar temps als textos encarregats per a l’exposició. L’entrada costa 12 dòlars, és gratuïta per als menors de 13 anys i els diumenges cadascú paga el que vol. L’últim divendres que Amézquita serà a l’espai és el 23 d’octubre.