Cecilia Vicuña: Fils vius (Living Threads)

A la primera sala, la visita comença amb Quipu Menstrual: una densa massa de llana sense filar, d’un vermell i un marró vius, que penja del sostre. El quipu és un sistema andí de registre amb cordills nuats, i Vicuña n’elabora versions pròpies des de fa dècades.

L’exposició ocupa les Galleries 1, 2 i 3 i recorre sis dècades. Vicuña va arribar a Londres el 1972 per estudiar a la Slade, va tenir un estudi a Stepney Green i va continuar a l’exili després del cop d’estat de 1973 a Xile. S’hi exposen les seves pintures dels anys setanta, fetes amb la consigna declarada «ser una mala pintora». També hi ha una sala dedicada a Artists for Democracy, el col·lectiu que va cofundar a Londres el 1974, amb documents que no s’havien exposat mai. Dels fràgils precarios que va crear a Londres, se’n conserva un, exposat al costat dels registres dels 400 que es van perdre.

És una exposició indicada tant per a qui s’interessa per l’arxiu com per la llana. Les entrades costen 16,50 £; la tarifa reduïda, 9,50 £. Els dijous obre fins a les 21 h. Foraging Quipu, la peça participativa de la Gallery 4, és gratuïta.