Bellesa i destrucció: Londres en guerra a través de l'art (Beauty and Destruction: Wartime London in Art)

A Parachute Bomb (1941), de Matvyn Wright, mostra el Tàmesi resplendent de rosa, una barcassa fondejada i el cel nocturn il·luminat com per focs artificials. El títol revela què és el que en realitat està caient. Kenneth Clark, responsable del programa oficial d’artistes de guerra, ho va dir sense embuts: «els danys causats per les bombes són, en si mateixos, pintorescos».

Més de 45 pintures i dibuixos de la col·lecció de l’IWM, la majoria encarregats pel comitè de Clark, s’exposen en quatre àmbits: viatges, Tàmesi, carrers i refugis. S’hi entra passant per davant d’un curtmetratge que comença amb el Tower Bridge; després, les sales amb poca llum acullen records enregistrats dels londinencs, que se senten entre les obres, al costat de cartes, joguines i vaixella malmesa per les bombes. Peter Popham, que n’ha fet la crítica per a The Past, qualifica el que van crear aquests artistes de testimoni «sense parangó en cap dels altres països bel·ligerants».

Veniu-hi per descobrir la vida a la rereguarda, més que no pas les batalles: refugis al metro, molls, esglésies en flames i un servei d’intercanvi de roba per a famílies que havien perdut casa seva pels bombardejos. L’entrada és gratuïta. L’exposició és al nivell 3, a l’espai d’exposicions temporals, i l’IWM recomana dedicar-hi una hora. Tanca l’1 de novembre.