iBarbican Centre · City of London
L'artista japonesa Yuko Mohri transforma The Curve amb un encàrrec creat expressament per a l'espai que explora estats de flux i gestos de reparació mitjançant la llum, el so i l'escultura cinètica, amb objectes propis del Barbican.
Una mànega vermella contra incendis degota dins d’una pantalla de làmpada convertida en galleda, i una campaneta, estirada per uns fils, salta del terra i sona feblement. El crític d’ArtReview la va definir com «la pitjor alarma contra incendis del món». Bona part de l’exposició funciona així: fuites, degoteigs i petits accidents preparats per produir so.
Yuko Mohri la va crear durant una residència al Barbican, amb làmpades i objectes recuperats dels magatzems, els soterranis i els aparcaments de l’edifici. A l’entrada, fanals antics del Barbican estan connectats a peces de fruita, i els canvis d’humitat de la fruita regulen la llum i el so; així, l’obra es transforma a mesura que la fruita es podreix. A l’extrem més allunyat de la llarga galeria corba de The Curve hi ha Moré Moré (Leaky), inspirada en les reparacions improvisades amb galledes i tubs que fan els treballadors del metro de Tòquio per contenir les fuites.
L’entrada és gratuïta, i ArtReview la va qualificar de «la millor declaració artística sobre el Londres contemporani». Espereu soroll, no pas silenci: uns altaveus al llarg de les parets emeten el brunzit de peces per a instruments de vent-fusta alentides i reproduïdes al revés.
Els fanals que funcionen amb fruita
A l’entrada, busqueu la taula baixa de fusta amb fruita travessada per pinces: els nivells d’humitat fan parpellejar les làmpades recuperades que hi ha al damunt.
Els plats que sonen amb l’aigua
A Moré Moré (Leaky), els plats ressonen mentre l’aigua és bombejada per uns tubs penjants, i una cullera fa repicar un triangle que manté aixecat.
Les piques apilades
L’aigua s’escola pels forats dels taps d’unes piques de bany apilades; ArtReview ho va comparar amb un Donald Judd rovellat.
Les ombres a les parets
Uns petits llums calents a terra projecten els tubs i el cablejat sobre les parets blanques, com titelles d’ombres, mentre unes gotes travessen el terra sota un paraigua.
Busqueu una galeria tranquil·la: està plena, expressament, de degoteigs, sorolls metàl·lics i altaveus que brunzeixen.