iPalazzo PittiOltrarno
Reobertes després de quatre anys de renovació, les noves sales del Museum of Costume and Fashion recorren l'alta costura des de l'era del Charleston dels anys 1920 fins als anys 1980 al llarg de nou sales, amb peces de Schiaparelli, Yves Saint Laurent, Pierre Cardin i Roberto Capucci exhibides juntament amb pintures del segle XX.
La primera sala s’obre amb el vestit que la dona de Galileo Chini va dur a l’estrena de Turandot, de Puccini, a La Scala el 1926, exposat al costat d’un tríptic del mateix Chini. Hi segueixen nou sales amb 40 peces de vestir del segle XX, moltes de les quals no s’havien exposat mai, juntament amb pintures de la seva època.
El recorregut passa pels anys del Charleston i continua per dues sales d’entreguerres, on Schiaparelli i Vionnet s’enfronten a Lo straniero, de Felice Casorati. Després de la guerra, hi ha una peça primerenca i poc habitual d’Yves Saint Laurent i tres vestits que havien pertangut a Ingrid Bergman. Tres sales dedicades a Courrèges, Laug i Cardin, amb peces de l’era espacial, conviuen amb els blancs i negres d’Alberto Burri; després, Roberto Capucci ocupa una sala sencera, abans que les lluentors dels anys 1980 d’Enrico Coveri tanquin el recorregut.
El museu té uns 15.000 vestits i peces de vestir, i renova cada any la selecció del segle XX, de manera que aquest conjunt de 40 no s’hi estarà gaire temps. L’exposició és a la Palazzina della Meridiana i està inclosa en l’entrada de 16 € al Palazzo Pitti (19 € si es reserva amb antelació). Es pot visitar de dimarts a diumenge, de 8.15 a 18.30.
El vestit de Turandot i el tríptic de Chini
Fixeu-vos en el vestit que la dona de Chini va dur a l’estrena de 1926 a La Scala: les sedes estan decorades amb motius inspirats en la Xina, el Japó i l’Índia. S’exposa al costat d’una pintura del seu marit.
El vestuari d’Ingrid Bergman
A la sala de postguerra s’exposen tres vestits que havien pertangut a l’actriu; un és de la casa romana Gattinoni.
La sala de Capucci
Una sala sencera dedicada a Roberto Capucci, els vestits del qual es construeixen a partir del volum, l’estructura i el color, i s’acosten més a l’escultura que a la sastreria.
Les lluentons de Coveri
El recorregut acaba als anys 1980 amb les peces llampants d’Enrico Coveri, cobertes de lluentons i de tall provocador.