Jamie Fitzpatrick: Memorials a la política de la salsitxa (Jamie Fitzpatrick: Memorials to Sausage Politics)

En entrar, una figura amb perruca i un somriure fos, com de pallasso, s’alça d’un munt de runa; la seva corbata s’ha tornat d’un verd de verdet. Jamie Fitzpatrick la va construir amb fragments d’estàtues reals d’Edimburg, que estudiava des d’una escala de sis peus, de bon matí els diumenges.

Les escultures omplen una galeria de vuit metres d’alçada i s’abaten sobre els seus pedestals, com si estiguessin a punt de caure. Al seu voltant hi ha grans serigrafies amb capes de pigment de bronze i barres de pintura a l’oli aplicades amb gruix; algunes pengen tan amunt que cal mirar-les amb el cap alçat, com una estàtua. Una ocupa tota la paret del fons, a escala real. El títol al·ludeix a la frase de Bismarck sobre no voler veure com es fan les salsitxes ni les lleis. Glasgow va posar un con de trànsit al seu duc de Wellington; Edimburg necessitava una galeria de vuit metres d’alçada per fer el mateix comentari.

Susan Mansfield, de The Scotsman, va dir que l’obra «punxa la solemnitat de l’estatuària amb resultats plaents». La pega, segons el mateix artista, és que vol que «marxis espantat». L’entrada és gratuïta i no cal reservar: de dimarts a diumenge, de 10 a 18 h, fins al 25 d’octubre.