Pekka Halonen: La crida de Finlàndia (Pekka Halonen: The Call of Finland)

En entrar a l’última sala, el terra es torna blanc: una catifa de llana, uns pufs blancs que el crític de Radioupdate va prendre per boles de neu i, al seu voltant, les teles hivernals de Halonen, on el blanc «espurneja amb tots els colors de l’arc de Sant Martí». És l’única congesta a prop de Copenhaguen on se suposa que t’has d’asseure.

Aquesta és la primera gran retrospectiva de Halonen a Dinamarca: 85 obres distribuïdes en tres sales, agrupades per temes i amb un recorregut que acaba amb la natura finlandesa i, després, la neu. Entremig hi ha bancs fets amb troncs d’arbre i una banda sonora de sons de la natura i música de l’època. Halonen va estudiar breument amb Gauguin a París; els Gauguin de la col·lecció d’Ordrupgaard són a uns 20 metres, als espais subterranis.

Kristeligt Dagblad va escriure que «sabia pintar la neu com cap altre artista nòrdic», i Politiken la va qualificar de nivell mundial. L’única objecció de Kulturkupeen: el muntatge sembla gairebé massa polit per a unes pintures que no necessiten res de tot això. Els dimecres obre fins a les 19.00, i a partir de les 16.00 l’entrada és gratuïta per als estudiants i els menors de 27 anys. Tanca el 10 de gener de 2027.