
Copenhagen Contemporary · Refshaleøen
Vuit artistes contemporanis vinculats a Kalaallit Nunaat, entre els quals Jessie Kleemann i Inuk Silis Høegh, exploren la identitat, el patrimoni i la pertinença en noves obres creades per a l’exposició i en peces ja existents.
En una sala blanca i intensament il·luminada, 43.000 comptes vermelles brollen com la sang d’una capsa vermella. Lisbeth Karline Poulsen n’ha fet una per cada infant que, segons les estimacions, no hauria nascut mai a causa de la campanya de dispositius intrauterins de l’Estat danès a Kalaallit Nunaat.
Vuit artistes vinculats a Kalaallit Nunaat ocupen les naus de les drassanes de CC, molts amb obres noves creades a escala XL. Primer es passa per davant d’una nevera plena d’ampolles de Faxe Kondi i, després, per la ciutat de Maniitsoq d’Emilia Sølvsten, anomenada Sukkertoppen en danès i construïda amb diversos milers de terrossos de sucre. Kunstkritikk va trobar coherent l’exposició, tot i que el concepte era poc definit, però va qüestionar-ne la posada en escena: les figures de mitaarneq de Martin Brandt Hansen ocupen vitrines enormes que els textos de paret no esmenten mai.
El mateix crític va qualificar el vídeo de caiac de Jessie Kleemann com la seva millor obra fora de la performance en directe i va dir que «ja valia tota l’exposició». L’entrada és la mateixa que per a CC: 140 DKK a taquilla, sense necessitat de reservar. Els dijous, l’espai tanca a les 21.00. CC tanca el 31 de desembre, l’últim dia de l’exposició, de manera que el 30 de desembre és l’última oportunitat per veure-la.
Vuit artistes vinculats a Groenlàndia, entre ells Jessie Kleemann i Inuk Silis Høegh, reflexionen sobre la identitat, el patrimoni i el sentiment de pertinença amb obres encarregades expressament i obres ja consolidades, exposades a les antigues naus de les drassanes de Refshaleøen.
El film de caiac de Jessie Kleemann
En una pantalla gran, Kleemann arrossega un caiac de tela flàccid per una platja de sorra blanca mentre la seva veu relata una llegenda groenlandesa sobre el caiac, acompanyada de música electrònica.
The Unborn, de Lisbeth Karline Poulsen
Busqueu les 43.000 comptes vermelles, una per cada infant que no va arribar a néixer arran de la campanya de dispositius intrauterins: brollen com la sang d’una capsa vermella, en una sala nua i blanca.
Les vitrines de mitaarneq
A l’última sala, figures de mida natural exposades en enormes vitrines de vidre vesteixen pantalons de pell de foca i botes kamik, al costat de màscares de lluita lliure i perruques de pallasso; remeten a la tradició groenlandesa de disfressar-se per al mitaarneq.
Maniitsoq, feta de sucre
Emilia Sølvsten recrea la ciutat de Maniitsoq, a l’oest de Kalaallit Nunaat, que els danesos anomenaven Sukkertoppen, com un paisatge fet amb diversos milers de terrossos de sucre modelats.
El film verd d’Inuk Silis Høegh
Una càmera lenta recorre les aigües i les muntanyes de Kalaallit Nunaat, amb tot el paisatge tenyit d’un verd fosc que un crític va interpretar com una al·lusió a la radioactivitat i a la mineria.
Els infants de 3 a 17 anys paguen 25 DKK; els menors de 3 anys hi entren de franc, i els menors de 12 anys han d’anar acompanyats d’un adult. Algunes obres tracten la contracepció forçada i la pèrdua causada pel colonialisme.
Photo: David Stjernholm / Copenhagen Contemporary