iRichard H. Driehaus Museum · River North / Near North Side
El primer artista resident del museu converteix el Murphy Auditorium, construït el 1926, en un espai per a una instal·lació escultòrica, el so i la dansa, en una sèrie de representacions episòdiques al llarg del 2026.
Set ballarins giren al voltant d’un anell de 12 bancs amb miralls, al centre d’un auditori del 1926, i hi deixen empremtes de mans, de peus i marques d’humitat. En una de les sessions prèvies, segons va informar WBEZ, el públic es preguntava en veu baixa si hi havia pressupost per a Windex.
És la primera residència artística del Driehaus, i Fernandes s’inspira en el Judson Dance Theater, que als anys seixanta va fer dansa a partir de gestos quotidians en una església de Nova York. El Murphy Auditorium, inspirat en una església parisenca, conserva les seves cadires de cor, la consola de l’orgue i l’òcul. La dansa és semiimprovisada i no hi ha seients fixos: entres, tries el terra o la galeria i te’n vas quan vols. La partitura d’Alex Inglizian passa de les notes sostingudes de l’orgue a un piano ràpid.
Val la pena encertar el moment, perquè es tracta, abans que res, d’una residència de dansa. Queden dues setmanes de representacions, del 14 al 17 d’octubre i de l’11 al 14 de novembre; durant aquestes setmanes, pots entrar entre funcions i veure els assajos. L’entrada està inclosa amb l’accés al museu, que costa entre 0 i 23 dòlars.
El primer artista resident del museu converteix el Murphy Auditorium, de 1926, en un espai d’instal·lació escultòrica, so i dansa, amb actuacions episòdiques que es despleguen al llarg de l’any.
El dodecàgon de miralls
Fixa’t en els 12 bancs d’acer reutilitzat amb acabat de mirall, disposats en cercle al centre de la planta principal, creats amb AIM Architecture i marcats per les empremtes de les mans dels ballarins.
El patró de grup
Un ballarí proposa una frase breu de moviment i els altres la imiten; després, el lideratge passa a algú altre, i el grup es torna a formar una vegada i una altra al voltant dels bancs.
«Més gran!» «Més a poc a poc.» «Més petit.»
En un passatge, els ballarins imiten els gestos dels altres i en canvien la mida seguint indicacions dites en veu alta; es mouen per sobre, per sota i al voltant del banc.
Els teixits encoixinats
Para atenció als teixits encoixinats que de vegades agafen els ballarins: formen part de les obres tèxtils que Fernandes va crear amb el Fabric Workshop and Museum de Filadèlfia.
La sala mateixa
Mira amunt, cap a l’òcul circular que va inspirar inicialment la peça, i després al voltant: hi veuràs les cadires de cor, les portes de bronze de Tiffany Studios i els vitralls.
Busques un espectacle per seure i veure sencer: la dansa és improvisada, no hi ha seients ni un començament o un final definits.