Fitzwilliam MuseumCity Centre
Exposició gratuïta del cançoner Plowden, un manuscrit de cançons en persa, urdú, hindi i panjabi, il·lustrat amb músics i ballarins, d’entre 1750 i 1850.
Una de les pàgines del cançoner Plowden, creada a Lucknow cap al 1787, conté una cançó en urdú que canten els encantadors de serps. The Guardian la va descriure com «una mirada fascinant, acolorida i melodiosa» a les pàgines, i el web del museu en reprodueix fragments musicals.
Al centre de l’exposició hi ha el cançoner Plowden, un manuscrit de cançons en persa, urdú, hindi clàssic i panjabi, encarregat per Sophia Elizabeth Plowden a Lucknow cap al 1787–1788. En una de les pàgines hi ha un khayal en urdú que canten els encantadors de serps.
Les pàgines estan il·lustrades amb músics, ballarins, cantants i cortesanes. L’exposició les posa en diàleg amb pintures i manuscrits de l’Imperi mogol tardà i de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que abracen el període aproximat de 1750 a 1850. També s’hi exposen una pàgina de ragamala de Murshidabad, d’aproximadament 1755, i una aquarel·la del Taj Mahal feta a Agra cap al 1835. També hi ha música: al web del museu es poden escoltar fragments musicals del llibre.
The Guardian la va descriure com «una mirada fascinant, acolorida i melodiosa a les pàgines ornamentades del cançoner Plowden». L’entrada és gratuïta i no cal reservar. L’exposició és a Gallery 14 i l’última entrada és a les 16.40.
El khayal dels encantadors de serps
Una pàgina del cançoner Plowden amb una cançó en urdú que canten els encantadors de serps, feta a Lucknow cap al 1787–1788.
Pàgina de Ragini Sohu
Una pàgina d’un conjunt de ragamala fet a Murshidabad cap al 1755, llegat per Charles Brinsley Marlay.
El Taj Mahal i els jardins
Una vista en aquarel·la i tinta que forma part d’una sèrie de vuit vistes del Taj Mahal, feta a Agra cap al 1835.