Joan Miró, Le Lézard aux plumes d'or (The Lizard with Golden Feathers) (detall), 1971, litografia en color

Picasso, Miró, Dalí: Sense límits (Picasso, Miró, Dalí: Unbound)

En cartell1 d’agost del 2026 – 24 de gener del 202730 $

El «livre d'artiste» com a revolució editorial a través de Picasso, Miró i Dalí: volums extravagants i experimentals que van convertir la pàgina impresa en una autèntica obra d'art.

Web de l'exposició Compra entrades

Més a Boston

Ara en cartell Agenda: octubre del 2026

A Chevaux de minuit, de Picasso, els cavalls corren, i la tipografia també: les paraules s’inclinen en diagonal, s’escampen per la pàgina o s’amunteguen en vertical al voltant dels seus gravats de cavalls en moviment. Les pàgines s’exposen sense emmarcar, sense cap vidre entre elles i el visitant.

Són «livres d’artiste»: llibres que artistes espanyols van crear amb poetes, impressors i editors francesos, sovint publicats en fulls solts dins de capses, en lloc d’enquadernats. Al costat dels tres protagonistes hi ha Juan Gris, que va concebre el 1915 les litografies per als poemes de Pierre Reverdy, impreses el 1955, i Óscar Domínguez, que va gravar Domaine al París ocupat el 1942. L’MFA no havia dedicat una exposició a aquesta forma des del 1961.

Lauren Kaufmann va escriure a Arts Fuse que l’exposició «aconsegueix admirablement fer accessible un gènere exigent i especialitzat». El però: els textos dels llibres són majoritàriament en francès, i els comissaris han optat per no traduir-los. Es pot visitar a la Gallery 184 i l’entrada de 30 dòlars hi dona accés; el Third Thursday del 15 d’octubre, amb entrada de 5 dòlars, és de 17 a 22 h.

No et perdis

Chevaux de minuit, de Picasso (1956)
Fixa’t en els gravats de cavalls en moviment, mentre les paraules de Roch Grey s’inclinen en diagonal, s’escampen i corren en vertical per la pàgina, com si també galopessin.
Le paradis perdu, de Dalí (1974)
Deu aiguaforts al burí traçats directament sobre el coure per representar la primera visió de l’Edèn que té Satanàs a Paradise Lost, de Milton: solts i ràpids, al costat de les pintures surrealistes polides de Dalí.
Parler seul, de Miró i Tzara (1948-50)
Les litografies de Miró i els poemes de Tzara es van imprimir en moments diferents i amb premses diferents; tanmateix, les pàgines es llegeixen com un sol gest d’invenció. Miró hi va dedicar dos anys.
Au Soleil du plafond, de Gris i Reverdy (1955)
Dotze litografies per a poemes breus sobre un llum, un llibre, una guitarra, una pipa, un molinet de cafè i la llum del sol al sostre.
Poésie et vérité, de Domínguez i Éluard (1947)
Trenta-tres aiguaforts acompanyats del poema Liberté, d’Éluard: una crida a la resistència que avions britànics van llançar en fulls volants sobre la França ocupada.