iMuseum of Fine Arts, BostonFenway
L'obra lúdica i de mordaç contingut polític d'aquest artista suecobrasiler a l'Amèrica dels anys seixanta i setanta, concebuda a partir de la seva idea de l'art com a «fusió de "plaer" i "perspicàcia"» i pensada per ser manipulada pel públic.
El 1966, un reporter recorre una vorera de Nova York i pregunta als vianants si són feliços. Darrere seu, Öyvind Fahlström i els seus amics desfilen amb pancartes amb les imatges del còmic Bob Hope i de Mao Zedong. La pel·lícula, Mao-Hope March, dura quatre minuts i mig i és la peça central de l’exposició. Avui, al carrer Boylston, si algú t’atura per preguntar-te si ets feliç, duu una carpeta amb pinça.
Fahlström (1928–1976) va néixer a São Paulo, de pares escandinaus, va créixer a Estocolm i va treballar com a poeta, periodista i crític: una trajectòria que va marcar l’art que va fer als Estats Units dels anys seixanta i setanta. L’exposició ressegueix aquesta carrera a través d’obres multimèdia, moltes amb forma de joc o de còmic, que el MFA descriu com a enganyosament lúdiques. L’artista definia l’art com «una fusió de “plaer” i “perspicàcia”».
L’exposició ocupa una sola sala, la Lizbeth and George Krupp Gallery (Gallery 264), i l’entrada és inclosa amb l’entrada general (30 $). El museu obre fins a les deu del vespre els dijous i els divendres. L’exposició es pot visitar fins al 21 de febrer de 2027.
Mao-Hope March (1966)
Fixa’t en les imatges en blanc i negre del carrer: s’hi veuen pancartes amb Bob Hope i Mao Zedong, mentre un reporter pregunta als novaiorquesos si són feliços.